Unió Africana.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Himne: Let Us All Unite and Celebrate Together | |||||
 |
|||||
| Capital | Addis Ababa (Etiòpia) | ||||
| Membres | 53 estats membres | ||||
| Llengües oficials | Les llengües d'Àfrica, així com l'àrab, l'anglès, el francès, i el Portuguès1 | ||||
| Formació - Com a OUA - Com a AU |
- 25 de maig del 1963 - 9 de juliol del 2002 |
||||
| President de la Unió Africana | Denis Sassou-Nguesso | ||||
| President de la Comissió | Alpha Oumar Konaré | ||||
| Superfície - Total |
1r si es llista2 |
||||
| Població - Total (2005) |
3r si es llista2 850 milions |
||||
| PIB (2003) - Total |
16è si es llista2 $EUA1.515 bilions (PPP) |
||||
| Monedes | Cada estat membre té la seva pròpia moneda. | ||||
| Zona Horària | UTC -1 a UTC +4 | ||||
| Internet TLD | No estandarditzat. | ||||
| Codis telefònics | No estandarditzat.3 | ||||
| Nota 1: Alguns estats membres tenen altres llengües oficials.
Nota 2: Rang si els membres de la UA són comptats com a un sol estat (altres organitzacions no es compten d'aquesta manera). Nota 3: Cada esat membre té el seu propi codi telefònic començat per +2. |
|||||
| edita | |||||
|
Vida a la Unió Africana |
|
|---|---|
La Unió Africana (UA) és una organització composta per cinquanta-tres estats africans. Va ser establerta el 2001 com a successora amalgamada de la Comunitat Econòmica Africana (CEA) i la Organització per a la Unitat Africana (OUA). Eventualment la UA anima a tenir una sola moneda i unes úniques forces armades integrades, així com d'altres institucions d'estat incloent-hi un cabinet per al cap de la UA. Els propòsits de la unió és ajudar a assegurar la democràcia, els drets humans i una economia sostenible a l'Àfrica, especialment portant la fi dels conflictes africans interns i creant un mercat comú efectiu.
Taula de continguts |
edita Característiques generals
La Unió Africana està governada per l'Assemblea de la Unió Africana i el Parlament Panafricà que estan assistits per la Comissió de la Unió Africana que constitueix una de les secretaries del Parlament Panafricà. El president actual del Parlament, Gertrude Mongella, és el Cap d'Estat de la Unió Africana. Denis Sassou-Nguesso, president de la República del Congo és el president de l'Assamblea. Alpha Oumar Konare és l'actual president de la Comissió.
La Unió Africana cobreix tot el continent excepte el Marroc el qual es nega a ser-ne membre degut a què la Unió reconeix la independència del Sàhara Occidental com a República Democràtica de Sahrawi Arab. Tanmateix el Marroc té un estatus oficial amb la Unió i es beneficia dels serveis disponibles a tots els estats de la Unió , com el Banc Africà del Desenvolupament. Els delegats del Marroc també participen en funcions importants de la Unió, i participa en negociacions per provar de resoldre el conflicte amb el Front Polisario a Tindouf, Algèria i parts del Sàhara Occidental.
La primera intervenció militar de la UA en un estat membre va ser el maig del 2003 desplegant una força de pau composta de soldats de Sud-àfrica, Etiòpia i Moçambic a Burundi per supervisar la posada en pràctica de diversos acords. Les tropes de la UA també es troben desplegades al Sudan per mantenir la pau pel Conflicte del Darfur. El 1994 l'OAU no va estar atenta a la situació del país i només va donar ajuda humanitària al conflicte.
edita Història de la Unió Africana
Els fonaments originals de la Unió Africana es varen originar en la Unió d'Estats Africans, una primerenca confederació que va ser establerta per Kwame Nkrumah a la dècada del 1960, així com els següents intents d'unir a l'Àfrica, incloent-hi l'Organització per a la Unitat Africana (OUA), que es va establir el 25 de maig del 1963, i la Comunitat Econòmica Africana el 1981. Els crítics argumentaren que la OUA en particupar va fer molt poc per protegir els drets i les llibertats dels ciutdans africans dels seus propis líders polítics, arribant a anomenar-la un "Club de Dictadors". [3]
La idea de crear la UA va reviure a mitjans de la dècada del 1990 com a resultat dels esforços del Front per a la Unificació Africana. Els caps d'estat i de govern de l'OAU varen signar la Declaració de Sirte el 9 de setembre del 1999, cridant a l'establiment de la Unió Africana. La declaració va ser seguida per la cimera de Lomé el 2000, quan es va adoptar la Declaració Constitutiva de la Unió Africana a Lusaka el 2001, quan es va adoptar el pla per a la implementació de la Unió Africana.
La UA es va posar en marxa a Durban el 9 de juliol del 2002, pel seu primer president sud-africà Thabo Mbeki, en la primera sessió de l'Assemblea de la Unió Africana. La segona sessió de l'Assemblea va ser a Maputo el 2003, i la tercera sessió a Addis Ababa el 6 de juliol del 2004. La seva Declaració de Constitució convida i encoratja la plena participació de la diàspora africana, com a una part important part en la construcció de la Unió Africana". El Govern de la Unió Africana ha definit la diàspora aficana com la “gent d'origen africà vivint a fora del continent, independentment de la seva nacionalitat i que estan desitjant contribuir en el desenvolupament del continent i la construcció de la Unió Africana". [4]
edita Membres
La Unió Africana té cinquanta-tres membres, abarcant la totalitat de l'Àfrica excepte Mauritània (suspès) i el Marroc (vegeu més avall).
- Membres actuals
.svg){kind=small}
- Membres sospesos
Mauritània actualment sospesa després del cop d'estat.- Membres anteriors
el Marroc va abandonar l'organització predecessora el 1984.
edita Abandonament del Marroc
L'únic estat africà que no és membre de la Unió Africana és el Marroc que va triar d'abandonar l'antecessor de la UA, La OUA, el 1984 degut a què els altres estats africans recolzaven els nacionalistes Sahrawis del Front Polisario.[1][2] Alguns països s'han retractat, des d'aleshores, del seu suport a la República Sahrawi.[3]
- Vegeu també: Llista de membres de la Unió Africana per sistema polític
- Vegeu també: Llista de membres de la Unió Africana per població
edita Cimeres
| Núm. | Ciutat i estat | Data | |
|---|---|---|---|
| 1era | Durban | Sud-àfrica | 9-11 de juliol del 2002 |
| 2na | Maputo | Moçambic | 10-11 de juliol del 2003 |
| Sirte | Líbia | Febrer del 2004 * | |
| 3a | Addis Ababa | Etiòpia | 6-8 de juliol del 2004 |
| 4a | Abuja | Nigèria | 24-31 de gener del 2005 |
| 5a | Sirte | Libía | 28 de juny - 5 de juliol del 2005 |
| 6a | Khartum | Sudan | 16-24 de gener del 2006 |
| 7a | Banjul | Gàmbia | 25 de juny - 2 de juliol del 2006 |
* Reunió extraordinària.
edita Organització
L'actual cap d'estat de la Unió Africana és en Gertrude Mongella el qual també és president del parlament pan-africà. El President de la Unió Africana és en Denis Sassou-Nguesso, i el President de la Comissió Africana és l'Alpha Oumar Konaré.
La Unió Africana té un nombre d'organitzacions oficials:
- Parlament Panafricà (PAP)
- A d'esdevenir l'organisme legislatiu més elevat de la Unió Africana. La seu és a Midrand, Sud-àfrica. El parlament està compost per 265 representants electes d'un total de 53 estats de la UA, i proven de proveir de la participació popular de la societat civil en els processos de govern democràtic.
- Assemblea de la Unió Africana
- Composta pels caps d'estat i de govern dels estats de la Unió, l'Assemblea és actualment el cos superior de govern de la Unió Africana. Gradualment està traslladant alguns dels seus poders de decisió al parlament panafricà. Es troben un cop a l'any i realitzen les seves decisions més concens o per majoria de dos terços. L'actual (a data de 2006) cap de l'assamblea és en Denis Sassou-Nguesso, president del Congo-Brazzaville.
- Comissió Africana
- La secretaria del a Unió Africana, composta de deu comissionats i plantilla de suport establerta a Addis Ababa, Etiòpia. Està dissenyada a imitació de la Comissió Europea i és per tant responsable de l'administració i coordinació de les activitats i cimeres de la Unió.
- Cort de Justícia Africana
- Per tractar els abusos de drets humans a l'Àfrica. La cort consistirà en onze jutges elegits en assemblea. Kenya i Uganda han expressat el seu interés en hostatjar la cort.
- Consell Executiu
- Compost de ministres designats pels governs dels estats membres. Decideix en assumptes com el comerç exterior, la seguretat social, menjar, agricultura i comunicacions, és responsable davant l'Assemblea, i prepara material per a l'assemblea per discutir i aprovar.
- Comitè dels Representants Permanents
- Compost de representants permanents elegits pels estats membres, el comitè prepara la feina del Consell Executiu. (Equivalent de la Unió Europea: el Comitè dels Representants Permanents.
- Consell de la Pau i Seguretat
- Proposat a la Cimera de Lusaka del 2001. Té 15 membres responsables de monitoritzar i intervenir en conflictes, amb una força africana a la seva disposició. Un intent d'imitar el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
- Consell Econòmic, Social i Cultural
- Un òrgan consultiu compost per representants civils i professionals, semblant a l'europeu Consell Econòmic i Social.
- Comitès Tècnics Especialitzats
- Tracten sobre economia rural i matèries agrícoles; afers monetaris i de finançament; comerç, costums, i matèries d'immigració; indústria, ciència i tecnologia, energia, recursos naturals, i medi ambient; transport, comunicacions, i turisme; salut, feina i afers socials; educació, cultura, i recursos humans.
- Institucions financeres
- Banc Central Africà, Banc d'Inversió Africà, Fons Monetari Africà.
edita Assumptes actuals
La Unió Africana ha de fer front a molts desafiaments, incloent-hi assumptes mèdics com combatre la malària i l'epidèmia de SIDA/VIH; assumptes polítics com confrontar-se a règims antidemocràtics i mediar en diverses guerres civils; assumptes econòmics com la millora de l'estàndard de vida de milions de pobres, la manca d'educació; aspectes ecològics com batallar contra les recurrents fams, la desertificació i la manca de sostenibilitat; així com aspectes de la llei internacional i l'encara no acabada descolonització del Sàhara Occidental.
En resposta al Conflicte del Darfur al Sudan, la UA ha enviat 7.000 pacificadors, molts de Rwanda, al Darfur. Una conferència de donants a Addis Ababa el 2005 va ajudar a obtenir fons per mantenir els pacificadors tot aqueix any i fins el juliol del 2006.[5] Crítics dels pacificadors de la UA, incloent-hi el Dr. Eric Reeves, han dit que aquestes forces són molt inefectives degut a la manca de fons, personal, i traça. Controlar una àrea de la mida de França feia molt difícil sostenir una missió efectiva. El juny del 2006, el congrés dels Estats Units varen aprovar 173 milions de dòlars per a les forces de la UA. N'hi ha com els de Genocide Intervention Network, que han fet una crida a ua intervenció de les Nacions Unides o l'OTAN per augmentar o substituir els pacificadors. La UA està meditant d'enviar-hi una força més potent.
En resposta a la mort de Gnassingbé Eyadéma, president del Togo, el 5 de febrer del 2005, els líders de la UA varen descriure el nomenament del seu fill Faure Gnassingbé coma successor, com a un cop militar.[4] La constitució del Togo mana al portaveu del parlament de succeir el president en cas de mort d'aquest. Per llei el portaveu del president ha de convocar unes noves eleccions per triar un nou president en els següents seixanta dies. La protesta de la UA va forçar a Gnassingbé a convocar eleccions. Sota molt fortes crítiques de frau electoral va ser oficialment elegit president el 4 de maig del 2005.
També, el 3 d'agost del 2005 hi va haver un cop d'estat a Mauritània que va conduir a la Unió Africana a bandejar el país de la Unió Africana. El Consell Militar que va prendre el control de Mauritània va prometre de convocar eleccions en dos anys.
Entre els conflictes actuals hi ha el Conflicte de Casamance al Senegal; el Conflicte d'Ituri, una extensió de la Segona Guerra del Congo; la Guerra Civil de la Costa d'Ivori; i la Guerra Civil de Somàlia, associada amb la proclamació d'independència de Somalilàndia. Encara cuegen políticament el Conflicte Txad-Sudan, la Segona Guerra Civil Sudanesa, i el conflicte d'Uganda amb els Senyors de la Resistència Armada. Zimbabwe també està sotmès a una crisi política.
Tanmateix, l'aspecte més seriós al que s'ha d'enfrontar Àfrica no són les disputes entre nacions sinó la ràpida disèrsió de la pandèmia de la SIDA. L'Àfrica Subsahariana és de lluny l'àrea més afectada en el món, i la infecció està matant milions de persones anualment. L'epidèmia ha afectat més del 25% de la població del sud d'Àfrica i països com Sud-àfrica, Botswana, Kenya, Namíbia i Zimbabwe estan veient reduïda l'esperança de vida en diversos anys. Els efectes a Sud-àfrica que composa el 30% de l'economia amenacen amb impedir perceptiblement el creixement del PIB, i afectar negativament el comerç intern i extern del continent.
La controvèrsia va aparèixer a la cimera del 2006 quan el Sudan va anunciar un candidat com a president de la UA. Cinc estats membres varen amenaçar amb amb retirar el suport al candidat sudanès degut a les tensions amb el Darfur. Finalment el Sudan va retirar la seva candidatura i en Denis Sassou-Nguesso de la República del Congo va ser elegit per un mandat d'un any.
edita Economia
edita Llengües
La Unió Africana promou l'ús de les llengües africanes quan sigui possible en la seva feina. Les seves altres llengües de treball són l'àrab, l'anglès, el francès, i el portuguès, tot i que moltes altres llengües són emprades oficialment per alguns estats membres (p.ex. el castellà és cooficial amb el francès a Guinea Equatorial.) Protocols suplementaris de la Unió han fet del suahili una llengua oficial. Fundada el 2001, l'Acadèmia Africana de les Llengües promou l'ús de la perpetuació de les llengües africanes entre els africans.
edita Geografia
edita Relacions estrangeres
edita Símbols
La Unió Africana s'ha proveït dels seus propis símbols comparables als d'un estat, com són la bandera, l'emblema i l'himne (Let Us All Unite and Celebrate Together).
edita Referències
- ↑ BBC News (8 de juliol del 2001) - "OAU considers Morocco readmission".
- ↑ Arabic News (9 de juliol del 2002) - "South African paper says Morocco should be one of the AU and NEPAD leaders"
- ↑ Togo confirms to AU withdrawal of recognition of SADR.
- ↑ "AU denounces Togo 'military coup'", BBC News (2005-02-06). Revisat el 10 juliol 2006.
- The New African Initiative and the African Union: A Preliminary Assessment and Documentation by Henning Melber, Publisher: Nordiska Afrikainstitutet, Sweden; ISBN 91-7106-486-9; (October 2002)
- African Economic Community
