Telescopi espacial Hubble.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
Per a altres significats, vegeu «Hubble». |
 |
|
| Telescopi especial Hubble vist des de Transbordador espacial Discovery durant la missió STS-82 | |
| Organització | NASA/ESA |
| Règim de longitud d'ona | Òptic, ultraviolat, pròxim infraroig |
| Altitud orbital | 600 km |
| Període orbital | 97 min |
| Data de llançament | 24 d'abril de 1990 |
| Data de desactivació | Al voltant del 2010 |
| Masa | 11 000 kg |
| Pagina web | http://hubble.nasa.gov |
| Característiques | |
|---|---|
| Tipus de telescopi | Ritchey-Chretien reflector |
| Diàmetre | 2,4 m |
| Àrea col·lectora | aproximadament. 4,3 m2 |
| Distància focal efectiva | 57,6 m |
| Instruments | |
| NICMOS | Càmera/espectròmetre infraroig |
| ACS | Càmera d'anàlisi avançada |
| WFPC2 | Càmera òptica de camp ample |
| STIS | Càmera/espectròmetre òptic (defectuosa) |
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de la atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de la ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució espacial major de 0,1 segons d'arc.
L'avantatge de disposar d'un telescopi més enllà de l'atmosfera radica principalment que d'esta manera es poden eliminar els efectes de la turbulència atmosfèrica sent possible aconseguir el límit de difracció com a resolució òptica de l'instrument. A més l'atmosfera absorbeix fortament la radiació electromagnètica en certes longituds d'ona, especialment en el infraroig disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisició d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorció de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres es veuen també afectats per factors meteorològics (presència de núvols) i la contaminació lumínica ocasionada pels grans assentaments urbans, el que reduïx les possibilitats d'ubicació de telescopis terrestres.
edita Descripció tècnica
La unitat té un pes entorn de 11.000 quilos, és de forma cilíndrica i té una longitud de 13,2 m i un diàmetre màxim de 4,2 metres. El cost del telescopi va ascendir (en 1990) als 2.000 milions de dòlars US. Inicialment, un fallada en el polit de l'espill primari del telescopi va produir imatges lleugerament desenfocades a causa de aberracions esfèriques. Encara que esta fallada va ser considerat en el seu dia com una important negligència per part del projecte, la primera missió de servici al telescopi espacial va poder instal·lar un sistema de correcció òptica capaç de corregir el defecte de l'espill primari aconseguint-se les especificacions de resolució previstes.
El telescopi és un reflector de dos espills, tenint el principal 2,4 metres de diàmetre. Per a l'exploració del cel incorpora diversos espectròmetres i tres càmeres, una de camp estret per a fotografiar zones xicotetes de l'espai (de brillantor dèbil per la seva llunyania), una altra de camp ample per a obtenir imatges de planetes i una tercera infraroja.
Per a la generació de electricitat s'empren dos panells solars que alimenten les càmeres, els quatre motors empleats per a orientar i estabilitzar el telescopi i l'equip de refrigeració de la càmera infraroja i l'espectròmetre que treballen a -180 ºC.
Des del seu llançament, el telescopi ha rebut diverses visites dels astronautes per a corregir diversos errors de funcionament i instal·lar equip addicional. A causa del fregament amb l'atmosfera (molt tènue a eixa altura), el telescopi va perdent velocitat molt lentament, de manera que cada vegada que és visitat, el transbordador espacial ha d'espentar-lo a una òrbita lleugerament més alta. D'aquesta manera, s’aconsegueix mantenir l'òrbita, que havia estat alterada pel fregament.
La pròxima missió de manteniment, la quinta, prevista per a 2006 es va cancel·lar. Amb ella, estava previst que el Hubble aconseguirà el final de la seva vida útil en 2010, 5 anys més tard del que preveu. La fi del Hubble, per tant, és incert, ja que depèn de la vida dels giroscopis, bateries i la frenada atmosfèrica. La NASA preveu llançar en 2012 un telescopi de nova generació per a substituir-lo.
edita Principals descobriments
- El Hubble ha proporcionat imatges impressionants de la col·lisió del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter en 1994.
- Les imatges obtingudes pel telescopi han proporcionat evidències de l'existència de planetes orbitant altres estreles.
- Algunes de les observacions que han portat al model actual de l'univers en expansió es van obtenir amb aquest telescopi incloent fortes evidències a favor de l'existència de la matèria fosca de l'univers.
- La teoria que la majoria de les galàxies allotgen un forat negre en el seu nucli ha estat parcialment confirmada per nombroses observacions.
- Al desembre de 1995, la càmera de Camp Profund del Hubble va fotografiar una regió de la grandària d'una entre trenta milions de parts de l'àrea del cel que conté diversos milers de galàxies. Una imatge semblant de l'hemisferi sud va ser presa en 1998 apreciant-se notables similituds entre ambdós, el que ha reforçat el principi que postula la isotropia de l'Univers (és a dir, que l'estructura del Univers és independent de la direcció en la qual es mira).
edita Enllaços externs
- Pàgina de l'ESA dedicada al Hubble (anglès)
- Pàgina de la NASA dedicada al Hubble (anglès)
- ESA/Hubble (anglès)
- El Hubble Space Telescope - APOD en català
- El Hubble navegant lliurement - APOD en català