Senat espanyol.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El Senat espanyol és la cambra alta de les Corts Generals, el parlament i òrgan constitucional que representa al poble espanyol. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que li atorga la Constitució Espanyola.
No obstant això, aquesta bicameralitat no suposa una equiparació completa entre el Congrés de Diputats i el Senat. La Constitució reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seva supremacia, d'aquesta forma el Congrés autoritza la formació del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.
Taula de continguts |
edita Antecedents
El Senat té el seu antecedent més remot en l'Estatut Reial, atorgat per Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, regent l'any 1834 durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuració bicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne.
L'Estament dels Pròcers del Regne tenia una composició mixta, amb membres nats com els fills del rei i de la Grandesa d'Espanya i membres de nomenament reial, limitat a individus de classe, pel que quedava una cambra la naturalesa de la qual corresponia en essència a la representació dels nobles i la jerarquia eclesiàstica a les Corts de l'Antic Règim.
La Constitució de 1837, aprovada com a conseqüència Motí de La Granja de San Ildefonso que va forçar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominació de "Senat" per a la cambra alta de les Corts Generals.
En les successives Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 el Senat va figurar com Càmera Colegisladora, en igualtat amb el Congrés de Diputats, exceptuant en matèria de forces armades i de contribucions i crèdit públic, i a més va tenir en determinades ocasions reservada la facultat de jutjar als membres del Govern acusats per la cambra baixa.
edita Naturalesa de la cambra
edita Composició constitucional
El Senat és compost per un nombre variable de senadors, elegits per un sistema mixt:
- els senadors d'elecció indirecta són elegits per l'Assemblea Legislativa de cada comunitat autònoma a raó d'un senador inicial i un d'altre per cada milió d'habitants del seu territori respectiu;
- els senadors d'elecció directa són elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret a raó de quatre senadors per cada província, tres senadors per cadascuna de les illes o o agrupacions d'elles de Gran Canària, Mallorca, i Tenerife, un senador per cadascuna de les illes o agrupacions d'elles d'Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma, i dos senadors per cadascuna de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. El sistema electoral utilitzat per elegir aquest grup de senadors s'anomena escrutini majoritari plurinominal parcial o "vot en bloc".
L'elecció dels senadors d'aquest últim grup es verifica per mitjà d'un arranjament sota un criteri de representació majoritària atenuada que beneficia als partits i coalicions més votades.
edita Mandat
El mandat dels senadors finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra, que pot tenir lloc de manera conjunta o separada de la dissolució del Congrés de Diputats; el dret de dissolució correspon al rei d'Espanya que l'exerceix a petició del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.
Així mateix, el mandat dels senadors escollits per les comunitats autònomes pot estar vinculat pels respectius Estatuts d'Autonomia a la condició de Diputat autonòmic o ser renovat per a la resta del seu període natural després d'haver-se dissolt el Senat, la qual cosa es verifica mitjançant l'expedició d'una nova credencial per a aquest mateix senador.
edita Caràcter
El règim d'elecció dels Senadors fa del Senat una cambra de representació territorial, encara que en l'actualitat es debat la idea de reformar la Constitució Espanyola de 1978 a fi de reafirmar aquest caràcter; possibles solucions serien l'eliminació de les circumscripcions provincials, l'atribució als òrgans de les Comunitats Autònomes de l'elecció de la totalitat dels Senadors o la unió de la condició de Senador a la de membre del Govern autonòmic respectiu.
La naturalesa territorial del Senat es reflecteix en el mètode d'elecció dels seus integrants, en l'organització interna de la Càmera i en les funcions que té atribuïdes, especialment la iniciativa de la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi lleis autonòmiques o la potestat exclusiva d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.
edita Òrgans del Senat
En exercici de l'autonomia que la Constitució reconeix al Senat, la cambra es regeix pel reglament establert per ella i refós per la seva Mesa l'any 1994 i que configura una sèrie d'òrgans de govern per a exercir les competències corresponents.
Aquests òrgans són, principalment:
- El President del Senat, que ostenta la representació de la cambra i que és escollit pel ple per a la totalitat de la legislatura. Presideix tots els altres òrgans col·legiats del Senat.
- La Mesa del Senat, integrada pel president, dos Vicepresidents i dos Secretaris triats pel ple en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, la funció primordial dels quals és regir i ordenar el treball de tot el Senat, sent l'òrgan de govern intern.
- La Junta de Portaveus, integrada pel president i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, més un membre del Govern i altre de la Mesa del Senat, i el personal tècnic necessari. La seva funció primordial és fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple.
- Les Comissions, compostes per un nombre proporcional de senadors en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les Comissions permanents, el Ple del Senat pot conferir-los competència legislativa plena en relació a un assumpte, amb el que podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qüestió; i en el cas de les Comissions no permanents són aquelles creades amb un propòsit específic i que la seva temàtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Senat.
- La Diputació Permanent, composta per un nombre proporcional de senadors en funció de la importància numèrica dels diversos Grups Parlamentaris i que és l'òrgan que vetlla pels poders de la Càmera entre períodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiració o dissolució.
edita Funcions de la Cambra
El Senat té atribuït per la Constitució Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un caràcter concorrent, subordinat o exclusiu:
- Exerceix en concurrència amb el Congrés de Diputats la representació del poble espanyol, la potestat legislativa, la funció pressupostària i el control de l'acció del Govern d'Espanya.
- Exerceix amb caràcter subordinat la potestat legislativa, podent prendre en consideració proposicions de Llei i remetre-les al Congrés de Diputats, així com esmenar o vetar els projectes i proposicions procedents d'aquest, que sempre pot rebutjar les esmenes o vetos per majoria absoluta després de la seva reexpedició pel senat o per majoria simple dos mesos després d'aquesta reexpedició.
- Exerceix amb exclusivitat les funcions de proposta al Rei del nomenament de 4 Magistrats del Tribunal Constitucional i de 6 Vocals del Consell General del Poder Judicial, així com la potestat d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.
edita Funció política
El Senat controla l'acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moció en la qual la cambra manifesti la seva posició.
En qualsevol cas la seva funció de control polític està subordinada al Congrés de Diputats, únic davant el qual el Govern respon de la seva gestió.
edita Funció legislativa
El Senat té la iniciativa legislativa, juntament amb el Congrés de Diputats i amb el Govern.
El Senat tramita projectes de Llei, és a dir, iniciatives remeses pel govern al Congrés de Diputats i ja aprovades per aquest. També tramita proposicions de Llei, iniciatives remeses pel congrés de Diputats o originades en el propi Senat. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos.
edita Funció d'integració territorial
La Constitució de 1978 reconeix al Senat un paper preminent en la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi disposicions generals de les Comunitats Autònomes i en l'autorització dels Convenis de Cooperació entre Comunitats Autònomes, però en cas de desacord el Congrés de Diputats té l'última paraula, podent imposar el seu criteri pel vot de la majoria absoluta dels seus membres.
Únicament en un cas el Senat té una potestat plena i exclusiva, sense possibilitat d'intervenció alguna del Congrés de Diputats: quan una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres Lleis li imposin o actuï de forma greument contrària a l'interès general d'Espanya, el Govern pot requerir al seu President perquè cessi en tal actitud i si aquest requeriment no fos atés, pot sol·licitar l'autorització del Senat per a imposar les mesures necessàries a fi d'assegurar el compliment de les esmentades obligacions o protegir l'interès general d'Espanya.
L'autorització del Senat ha de ser aprovada per majoria absoluta del mateix i pot incloure condicions i limitacions, i a més faculta automàticament al Govern per a impartir instruccions obligatòries a totes les autoritats de totes les Comunitats Autònomes. En la pràctica és una suspensió de l'autonomia per causes excepcionals i de la qual mai s'ha fet ús.
edita Composició actual
La composició del Senat durant la VIII Legislatura és:
|
Grups parlamentaris del senat espanyol |
|||||
| Nom | Portaveu | Escons | Elegits | Designats | |
| Grup Popular (PP-UPN) | Pío García-Escudero | 125 | 102 | 23 | |
| Grup Socialista (PSOE) | Joan Lerma Blasco | 96 | 81 | 15 | |
| Entesa Catalana de Progrés | Carles Josep Bonet i Revés | 16 | 12 | 4 | |
| Senadors Nacionalistes Bascos (EAJ-PNV) | Joseba Zubia Atxaerandio | 7 | 6 | 1 | |
| Grup Català (CiU) | Pere Macias i Arau | 6 | 4 | 2 | |
| Senadors de Coalició Canària (CC) | José Mendoza Cabrera | 4 | 3 | 1 | |
| Grup Mixt (IU-PAR) | Eduardo Cuenca Cañizares | 3 | 0 | 3 | |
| Total | 259 | 208 | 51 | ||
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- (castellà) Pàgina oficial del Senat espanyol
