Sant Jaume.html



Per a altres significats, vegeu «Sant Jaume (desambiguació)».

Martiri de Sant Jaume, per Durero.

Segons el Nou Testament, Jaume (en arameu Yaqob bar Zibhdi, en hebreu יַעֲקֹב Yahăqōb ben Zebdi i en grec Iάκωβος Iàkovos) conegut com Sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea,? - Jerusalem, v.44 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Era fill de Zebedeu i Salomé, i germà gran del també apòstol Joan. Jesús els anomenava boanergués (que significa fills del tro).

Segons la llegenda, Jaume hauria arribat per mar a Galícia on hauria predicat a la Hispània romana (actualment es creu que els primers cristians no van arribar a la Península Ibèrica fins al segle III). Es diu que se li aparegué la Verge Maria damunt un pilar (que actualment estaria a Saragossa).

Aleshores embarcà cap a Terra Santa per retrobar-se amb ella, però tot just arribar fou detingut. Fou degollat per ordre d'Herodes Agripa I, rei de Judea, a Jerusalem vers l'any 44, resultant un dels primers màrtirs del cristianisme.

Els seus deixebles haurien portat el cos del sant fins a Santiago de Compostel·la on, el 813, fou descoberta una tomba en un antic cementiri sueu, visigot i musulmà amb un cadàver amb el cap sota el braç que es considerà que era el cos de l'apòstol. Hi ha historiadors, però, que neguen que sigui Sant Jaume.

L'any 1122, Calixt II va instituir l'any sant compostel·là, el qual comporta privilegis cada any que la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol, caigui en diumenge.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume el Major