Salou.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Tarragonès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès |
||||
| Gentilici | Salouenc, salouenca | ||||
| Superfície | 15,1 km² | ||||
| Altitud | 5 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
22.162 hab. 1.467,68 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 4′ 41″ N 1° 8′ 2″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||||
Salou (potser originàriament S'Alou)cal citació és un municipi de la comarca del Tarragonès, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca.
Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat a les afores de la població.
Taula de continguts |
edita Història
Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salaurio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida.
La primera font escrita que anomena la ciutat és l'"Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella.
Durant l'Imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior.
Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.
La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, atorgant-se al 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.
Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins el segle XIX. En conseqüència, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a las flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el gobernador almohade de l'illa.
Els saquejos pirates que atemorien la població portaren a que, l'any 1530, Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, ordenés construir la Torre Vella per defensar la vila.
A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge. L'any 1649, el general felipista Juan de Garay, obliga els reusencs (habitants de Reus, capital del Baix Camp) a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milícia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos. L'any 1673, l'arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca iniciant un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha prolongat fins fa pocs anys.
La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i començaments del XIX. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. Al 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.
A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX és prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. Al 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.
Durant els anys vint és comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i coŀlaborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras.
A partir dels anys 60's, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani.
Als anys 70's, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca, que culminarà el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que concedeix la independència administrativa de Salou.
Al 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura a les afores de la localitat.
edita Platges
.jpg)
Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.
edita Platja de Llevant
Aquesta és la platja principal de Salou ja que es troba al cor de la ciutat. Té una longitud d'uns 1200 metres i amb la sorra fina. Disposa de dutxes, WC i un gran passeig marítim (passeig Jaume I) enjardinat, amb instal·lacions d'esbarjo infantil i esportives, zona d'aparcament i estació central d'autobusos. En l'extrem nord es troba la Font Lluminosa, obra de Carles Buïgas, i afronta al sud amb el port esportiu.
edita Platja de Ponent
Aquesta és la segona platja de Salou, amb aproximadament uns 1000 metres d'extensió i formada per sorra fina. Afronta a l'Est amb el Port Esportiu i a l'Oest amb el terme municipal de Cambrils.
edita Platja dels Capellans
Platja situada al centre de la zona turística, té 200 metres de longitud amb edificacions a peu de sorra. Limitada en els seus extrems per penya-segats sobre els quals es troben nombrosos edificis d'apartaments i un petit parc. Accés des del carrer Brussel·les, des de la carretera de la Costa o des del camí de Ronda procedent de la cala Llenguadets
edita Platja Llarga
Una gran platja de 600 metres de longitud de sorra fina amb poca gent, envoltada de bosc i amb un passeig marítim, enjardinat amb plantes mediterrànies i abundants flors, inagurat el 2005. Accés mitjançant escales o per carretera amb trànsit restringit des del carrer Torremolinos o bé des del carrer dels Replanells. En els mesos estivals freqüentada majoritàriament per públic d'origen anglès. Disposa de dutxes i WC
edita Cala dels Llenguadets
Cala tranquiŀla que es troba una mica apartada del nucli urbà. situada entre la Platja dels Capellanes i la platja Llarga. Accés des del carrer de la Torrassa o bé pel camí de ronda des de les platges limítrofes.
edita Les cales del Cap de Salou
El Cap de Salou és una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.
edita Serveis
edita Serveis Sanitaris i de Seguretat Ciutadana
- Policia Local
- Guàrdia Civil
- Centre Assistència Primària Salou
- Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges
- Jutjat de Pau
edita Esportius
- Pavelló Municipal d'Esports
- Estadi Municipal
- Piscina Municipal
- Zona esportiva de Platja
edita Oci i Cultura
- Centre d'Art Torre Vella
- Biblioteca Pública Municipal
- Masia Catalana
- Escola Municipal de Música
- Centre cívic
- Oficina Local de Català
- Teatre Auditori de Salou - TAS
- Palau de Congressos
- Unitat d'Escolarització Compartida
- Escola Oficial d'Idiomes
- La Xarxa. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou.
edita Educació
- CEIP Europa
- CEIP Santa Maria del Mar
- CEIP Salou
- CEIP Salou II
- Escola Elisabeth
- IES Jaume I
- IES Salou
- Llars d'Infants = LLar d'Infants Municipal "La Balena Blava", Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.
- Centre Obert "Dofí Màgic"-Espai Jove
edita Festes
- Cos Blanc (Festa major d'hivern, 1ª setmana de febrer)
- Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost)
- Festa del Rei Jaume I (7 de setembre)
- Festa de la Segregació (30 d'octubre)
edita Tradicions
"Calada de les Malles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".
edita Demografia
|
||||||||||||||||||
| 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Salou
|
|||||