Algèria.html


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Àrab

Capital Alger
36° 47′ N, 03° 04′ ECoordenades: 36° 47′ N, 03° 04′ E

Ciutat més gran Alger

Govern

President
Primer Ministre

República democràtica
Abdelaziz Bouteflika
Ahmed Ouyahia

Superfície
- Total
- Aigua (%) 2.381.740 km² (11è)
Negligible

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 32.531.853 (37è)
-
13,3 hab/km² (168è)

Moneda Dinar algerià (DZD)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
CET¹ (UTC+1)

Independència
Declarada de França
5 de juliol del 1962

Himne nacional

Sououd-e-Melli

Domini internet .dz

Codi telefònic +213

Gentilici Algerià, algeriana

¹ A Algèria no hi ha horari d'estiu.

Algèria (الجزائر, Al Jaza'ir IPA: [ælʤæˈzæːʔir], Amazic: ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer [ˈdzæjər]), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat de localitzat al nord d'Àfrica. És l'estat més gran de la riba mediterrània i el segon més gran del continent africà, així com l'onzè estat més gran del món en termes de superfície ^[1]. Limita al nord, precisament, amb la mar Mediterrània, a l'est amb Tunísia i Líbia, a l'oest amb el Marroc i el Sàhara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritània, Mali i el Níger. La capital és Alger i les ciutats principals són Orà, Constantina i Annaba. Hi ha serralades importants que divideixen el país entre la zona costanera i el desert del Sàhara.

Algeria és membre de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga Àrab i de l'OPEP. També va contribuir en la creació de la Unió del Magrib Àrab. Constitucionalment, Algèria es defineix com a un país Àrab i Amazic (Berber) ^[2].

edita Etimologia

Al-jazā’ir és, per si mateix, una forma truncada de l'antic nom de la ciutat de jazā’ir banī mazghannā, "les illes de (la tribu) Ait Mazghanna", utilitzat pels geògrafs medievals com al-Idrisi i Yaqut al-Hamawi.

edita Història

edita Història antiga

Els primers pobladors van ser els berbers, dels que es conserven restes del 10000 aC. Van patir la dominació de Cartago fins les Guerres Púniques. Al 200 aC van passar a formar part de l'Imperi Romà.

Al segle VIII va haver-hi una conversió massiva a l'islam, com a la majoria de països de la zona, si bé els algerians van rebutjar el domini polític àrab amb una resistència ferotge.

Al Renaixement diverses ciutats costaneres van ser atacades per Espanya, per la qual cosa Algèria va demanar ajuda a l'Imperi Otomà, que la va annexionar. Diversos paixàs i deis van regnar a la zona durant prop de dos segles

edita Llista de paixàs i deis

Paixàs (1535-1700):

Muhammad Hassan 1535-1545
Hassan I 1545-1552 (fill de Kheir ed Din, el germà de Barba-rossa)
Sahah Rais 1552-1556
Hassan II 1556
Muhammad Kurdogli 1556
Yusuf I 1556
Yahyia Paixà 1557
Hassan I (segona vegada) 1557-1561
Ahmed Bostandji 1561-1562
Hassan I (tercera vegada) 1562-1566
Muhammad I Paixà 1566-1568 (fill de Sahah Rais) 1566-1568
Alí I l'Apòstata 1568-1571
Arab Ahmed Paixà 1571-1573
Ramdan Paixà 1573-1576
Hassan III 1576-1580
Djafar Paixà 1580-1581
Hassan III (segona vegada) 1581-1584
Mamí Muhammad Paixà 1584-1586
Dalí Ahmed Paixà 1586
Hassan III (tercera vegada) 1586-1588

Kader Paixà 1588-1590
Hadji Xaban Paixà 1590-1593
Mustafà Paixà 1593-1594
Kader Paixà (segona vegada) 1594-1595
Mustafà II Paixà 1596-1599
Dalí Hassan Paixà 1599-1601
Somiman Paixà 1601-1603
Muhammad II l'Eunuc 1605-1607
Mustafà III Paixà 1607
Redwan Paixà 1607-1610
Kussa Mustafà 1610-1614
Hasan IV 1614-1616
Mustafà IV Paixà 1616-1619
Kassan Kaid Kussa 1619-1621
Kader Paixà 1621-1626
Hassan Khodja 1626-1634
Yusuf II 1634-1645
Ahmed I Paixà 1645-1651
Yusuf III Paixà 1651
Murad Paixà 1651-1656
Buzenak Muhammad 1656-1657
Ahmed II Paixà 1657
Ibrahim Paixà 1657-1659
Ismaïl Paixà 1659-1686
Hadji Hussein 1686-1687
Mustafà V Paixà 1694
Umar Paixà 1694-1695
Mussa Paixà 1695-1698
Umar Paixà (segona vegada) 1698-1700
paixàs sense poder 1700-1711
Xarkan Ibr 1711-1718

Deis (1687-1718):

Ahmed Xarban 1687-1695
Hadji Ahmed ben al-Hadji 1696-1698
Baba Hassan 1698-1700
Hadji Mustafà 1700-1710
Delí Ibrahim 1710
Alí Xaux 1710-1718 (paixà 1718)

Paixàs Deis:

edita Història moderna

El 9 de juny de 1830 França va envair el país, seguint els dictats de l'imperialisme de l'època. De nou, la resistència va ser molt dura. Els francesos van reprimir amb brutalitat els líders locals, que clamaven contra una dominació estrangera i a més no musulmana. Molts francesos van traslladar-se al país africà i es van establir a les millors terres de conreu. El règim imposat discriminava els nadius en el terreny social, econòmic i polític.

El Front d'Alliberament Nacional va començar una guerra de guerrilles per aconseguir la independència, va proclamar a Ferhat Abbas president del Govern Provisional de la República Algeriana, el 3 de juliol de 1962 Algèria va aconseguir la independència. Va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del socialisme. Fins el 1988 no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que detentava el poder.

El 1991 el Front Islàmic de Salvació (FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergència per impedir la seva arribada al govern, fet que va acabar en una violenta Guerra Civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins la pau i la consegüent celebració d'eleccions al 1997, on va ser escollit l'actual dirigent:Abdelaziz Bouteflika. La Cabília, zona desèrtica, continua sent un focus de revoltes degut a la discriminació de la cultura amazigh, majoritària en aquesta regió.

edita Altres partits

Rassemblement pour la culture et la démocratie

edita Geografia

Províncies d'Algèria

edita Economia

La seva riquesa es basa en l'exportació de gas (els segons del món) i petroli (el 14è país en importància). La pesca abasteix d'aliments bàsics la majoria de la població. Un llast per al creixement és l'enorme deute extern, que diverses iniciatives internacionals miren de reduir, i l'atur, que ronda el 35% (tot i que les xifres oficials són molt menors). És un país d'emigració i bàsicament industrial. Els seus socis comercials principals són França, Anglaterra, els Països Baixos i el Japó. Pertany a la Unió del Magrib Àrab

edita Referències

↑ CIA World Factbook Rank Order - Area
↑ Constitution of Algeria (1996), Art. 11 [en]

edita Enllaços externs

Guia de viatges de Wikitravel.

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.

Lliga Àrab
Algèria \| Aràbia Saudita \| Bahrain \| Comores \| Djibouti \| Egipte \| Emirats Àrabs Units \| Iemen \| Iraq \| Jordània \| Kuwait \| Líban \| Líbia \| Marroc \| Mauritània \| Oman \| Palestina \| Qatar \| Síria \| Somàlia \| Sudan \| Tunísia

Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola \| Algèria \| Aràbia Saudita \| Emirats Àrabs Units \| Equador \| Iraq \| Iran \| Indonèsia \| Kuwait \| Líbia \| Nigèria \| Qatar \| Veneçuela \|